La inflació

30/07/2024

¿Qué es la inflació, com es produeix i com es controla?
En aquests ultims dos anys hem escoltat áquesta paraula amb moltíssima
frequència i no cal dir que ens ha afectat la nostra butxaca de forma ben
directa. En aquest article parlarem d’aquest fenòmen financer que no
apareix pas per art de màgia, sinó que te unes causes molt concretes.
Començarem primer explicant dues coses que de tan obvies i simples, no
tothom hi cau.
1- El bitllet de €20 que tots tenim a la butxaca en realitat es poc mes
que un simple paper sense valor. Lo que fa que valgui €20 es que
porta impresa la signatura d’una tal Christine Lagarde, directora del
BCE, que ens garanteix que aquest paperet val €20. I lo mes
important (capital, diria jo) es que els consumidors ens creiem a
aquesta senyora i confiem en la seva signatura. En l’extrem oposat
podem analitzar el Bolívar, la moneda de Veneçuela. Lo mes
probable es que el director del Banc Central de Veneçuela sigui un
incompetent posat a dit per en Nicolás Maduro i que es preocuparà
mes d’obeïr al seu mestre que a prendre decisions financerament
assenyades. La seva signatura no te cap credibilitat, i per això un
bitllet de €20 en veritat val €20 mentre que un bitllet de 20 Bolívares
no val absolutament res.
2- Els bancs centrals (al menys els que son competents i
responsables) son molt curosos alhora d’imprimir nous bitllets
perquè saben perfectament que els diners es regeixen exactament
per la mateixa regla d’oferta i demanda que el petroli, les pomes, el
ferro, l’oli d’oliva i qualsevol altre producte. Tots hem vist com la
catastròfica collita d’olives del 2023 va provocar una greu manca
d’oli (es va reduir molt l’oferta) i els preus automàticament es van
disparar a l’alça. I contrariament, quan hi hagi una molt bona collita
d’olives hi haurà molt oli disponible i el preu baixarà. Doncs amb els
diners passa exactament el mateix: si el BCE posa en circulació mes
Euros del compte, el valor de l’Euro baixarà. Per posar-ho en termes
numèrics, si ara el BCE decidís doblar la quantitat d’Euros que hi ha
en circulació, el valor del Euro baixaría a la meitat i tot s’encariria el
doble. Es per això que el BCE imprimeix nous Euros o en retira del
mercat de forma molt controlada i sempre depenent de les
circumstàncies.
Perquè ara hem tingut tanta inflació?
Doncs perquè parcialment l’hem creada nosaltres mateixos amb els
nostres hàbits de consum. Durant el confinament l’estalvi familiar va
créixer sustancialment en part perquè estavem tots tancats a casa i no
podiem sortir al carrer a gastar, i en part perquè la por en un futur incert no
convida pas a gastar amb alegria. Però quan a la fi ens van deixar sortir de
casa, la despesa en lleure i altres coses es va disparar per allò de
“recuperar el temps perdut”. El resultat es que molts diners que estaven
diguem-ne “parats”, van entrar de sobte al mercat com un tsunami. Com ja
hem dit abans, quans mes bitllets circulen, menys valor tenen. I com que
valen menys, tot es una mica mes car perquè necessitem mes Euros per
comprar el mateix.
Amb tot, lo que mes ha afectat a l’increment de l’inflació va ser la difícil
però imprescindible decisió de Brusseles i del BCE de donar diners als
països de la UE perquè les seves economíes es poguéssin recuperar de la
pandèmia, lo que es coneix com “fons next generation”. Part d’aquests son
crèdits que els països de la UE han de tornar, però part son també
donacions a fons perdut i el resultat es el mateix: de sobte a l’economia
europea hi circulen molts mes Euros de lo normal, que per ser tants valen
menys, i ja tenim l’inflació servida en safata de plata. Val a dir que el BCE
sabia perfectament que aquestes mesures provocarien inflació, però es va
trobar entre l’espasa i la paret: o ajudar l’economia europea i provocar
inflació, o no fer res i provocar una recessió econòmica. Crec personalment
que van prendre la decisió encertada, perquè un augment d’inflació es pot
combatre, mentre que una crisi econòmica mai es fàcil d’arreglar.
¿Com es lluita contra una inflació excessiva? Hi ha varies maneres, però la
mes senzilla es precisament la que han pres tant el BCE com la Reserva
Federal dels Estats Units: pujar els tipus d’interès. Molta gent i empreses
solen demanar préstecs bancaris per poder afrontar despeses importants
(un pis, un cotxe, la reforma d’una fàbrica, etc……). Apujar els tipus
d’interès fa que endeutar-se sigui mes car i que tant persones com
empreses demanin menys préstecs o que esperin a que les condicions
millorin. La questió es que amb tipus d’interès mes alts persones i
empreses gasten menys, hi ha menys Euros en circulació, l’economia es
refreda una mica, i la inflació es redueix. I això es exactament el que està
passant ara, doncs hem passat d’una inflació de gairebé el 6% anual al 3%.
Lo ideal en una economia sana es tenir una inflació anual del voltant del
2%, i afortunadament sembla que hi arribarem aviat.
Acabo aquest article amb una anècdota històrica que ilustra a la perfecció
la importància capital de l’inflació i la confiança que els ciutadans poguem
tenir (o no) en la nostra moneda: a la Segona Guerra Mundial en Hitler tenia
submarins, cuirassats, les bombes V1 i V2, els tancs Panzer, etc, etc……..
Però quan mes aprop va estar de tombar al Regne Unit va ser amb una arma
tant inesperada com devastadora: milions de lliures esterlines falses tant
perfectes que ni el propi Banc d’Anglaterra podia distinguir de les bones. Si
el pla hagués tingut èxit, en Hitler hauria guanyat la guerra no pas guanyant
exèrcits aliats, sinó devastant per complert l’economia anglesa. Perquè si
una inflació del 6% ja ens ha afectat la butxaca de valent amb la compra de
queviures, imagineu-vos l’efecte d’una inflació del 50% quan has de
comprar una flota de submarins o una esquadra d’avions bombarders.