Ahir…abans d’ahir

Capítol 4

14/12/2024

Ahir…abans d’ahir

Capítol 3

14/09/2024

Les olors

Ahir… abans d’ahir

Capítol 2

14/08/2024

Tots els articles

Ahir…abans d’ahir

Capítol 1

El cercle de la vida
és passat, present i futur

L'AHIR és la nostra generació, de 1950 ençà
L'ABANS-D'AHIR: fora la dels nostres antecessors.

El present i el futur cadascú el viu i el fa a la seva mida.

En els meus escrits,
voldria transmetre el romanticisme de l'ahir.

Tocant de peus a terra, l'ahir és la base de l'avui, però no és millor que l'avui, hauríem de saber desgranar per fer un avui molt millor; això és el que pretenc, mirar d'on venim, per conformar-nos primer i per valorar i superar després.

És important mirar al passat, ja que l'experiència de vida l'adquirim dia a dia.

És tan relatiu el temps... quan érem infants i adolescents, tenia uns ritmes diferents;
els nostres majors ja ens deien "quan us fareu grans el temps us passarà volant"
cert, sovint diem "sembla ahir què van néixer i fixat que grans"

Les estacions i les testes assenyalades marquen molt el pas, en un tres i no res,
anem d'estiu a l'hivern o de Nadal a Pasqua.

La generació dels cinquanta tenim la sort d'haver vist canvi de pitjor a millor en un continuo d'esdeveniments.

Hem passat de supervivència a confort.

Si aquesta- La Nova Vileta - guanyà confiança i dona peu a fer escrits, m'agradaria aprofundir en els grans canvis en tots els aspectes: sensitius, físics, de gènere, espirituals i de comunicació.

La nostra generació neix després de la postguerra; els nostres antecessors havien passat tota mena de penúries i, per tant, el nostre present era contínuament incomparable a les seves mancances.

Així i tot, vull recordar i remarcar, que el nostre passat és com entrar en un túnel del temps, gairebé de ciència-ficció.

Expressar cal·ligràficament sensacions, pensaments, olors... és dificultós.
Joana Raspall ho broda en aquests versos

 Si els meus pensaments poguessin florir, diria les coses que amb veu
no sé dir.

Conto en la vostra voluntat i paciència,
per a fer-me entenedor.

 

Jaume Cases

(22/07/2024)

Ahir…abans-d’ahir

Capítol 2

Abans-d’ahir

Principi de segle xx, fa més de cent anys; al poble sols s'arribava a peu i ambanimals de càrrega.

Tot va canviar quan Catalunya aconsegueix el domini de les quatre diputacions
provincials i es constitueix la mancomunitat.
Sota el lema... cap poble incomunicat.

S'activen carreteres, ferrocarril, electricitat, telefonia, ateneus... i es dona peu, a
un ressorgiment de cultura i progrés català.
Després com ja sabem, es declara la guerra i tot defallia.

La postguerra és molt negativa per Catalunya, perquè es va voler anul·lar la parla, cultura i costums del poble Català
Els pobles petits com el nostre, és on els costa més d'anul·lar... parla i costums.
*AHIR*

Els ajuntaments es troben amb moltes mancances als pobles... carreteres ben
fetes, petó molt abandonades, terra i clots...
Aigua molt limitada...
Llum, a 125.... pobríssima...

Els habitatges en estat deplorable,
sense lavabo, ni aïllaments...
Telefonia per centraleta i amb operadora a Vinaixa...
Ateneu, foment o casal en estat regular.

Són doncs els ajuntaments, que a poc a poc, sense recursos, tenen el deure
d'activar a la gent per aconseguir un progrés digne.

Els alcaldes de la nostra generació, són per ordre d'antiguitat:
Enrique... Mestret
Joan........ Rafel
Francisco... Aloy
Gerard... Sastre
Jaume... Picardia
I actualment, Ferrant Borch
I els vocals corresponents en cada moment.

El temps posa les coses al seu lloc.
I aquests avui, vull reconèixer que el poble ha progressat adequadament.

Els progressos més destacables, en ordre del temps són:

-Canalització de l'aigua de la serra... Dipòsit rodó sense cobrir, pous per aigua de
boca.

-Canalització dins del poble (deficient però important, com inici)
-Col·laboració amb educació, ubicant i a condicionat els terrenys per a fer les
noves escoles...
-Fer xarxa de clavegueram, amb poquíssims recursos, totalment manual (jornals a
tom de poble)
-Arranjaments dels carrers i nova xarxa d'aigua (fet per trams, cada any un carrer i
avançar a poc a poc, però en ferm)
-Enllumenat públic.
Construcció de l'embassament (pantà) d'aigua de boca
-Cobriment del dipòsit rodó.
-Compra i arranjaments de la plaça del Nanjo.
-Compra i arranjaments de la plaça de les pobles.
-Col·laboració amb portar l'aigua per boca del pantà d'Utgesa i fer dipòsit
-Canalització a consciència dels desaigües generals.
-Arranjaments del molí societat, convertir-lo en ajuntament i Eco-museu de l’oli.
-Fer la placeta, amb l'escultura de Josep Espasa.

-Arranjament de l'antic ajuntament i transformació en biblioteca i sales
polivalents.

-Urbanitzar carrer Ponent i Sorts --Construir consultori i farmàcia.
-Construir la botiga de comestibles.
(negociar en plus fresc)...
-Adquisició i compra foment i piscina.
-Reformar teulada i interiors delFoment.
-Adequar la terrassa per fumadors a l'alçada de la sala del bar.
-Reformar cuina i restaurant.
-Projectar la variant amb la Diputació.
-Arranjament embassament.
-Endreçar rentadors i sortida per carretera de Cervià.

-Arranjament la pista de tenis i l'espai per a rulots, també piscina.
-Transformació' escoles en Co-Working, alberg i biblioteca.-Reformar el bar de la piscina...I segur que em deixo.

I mentre, cobrir els problemes del diaa dia.
-Conservació de les infraestructures, esporga i netejar de carrers i places,
manteniment, carrers, enllumenat, aigua, clavegueres i acontentar a tots (cosa
impossible)...

-Compra i reposició d'immobiliària pública... taules, cadires, senyals, bancs,
jardineres, plantes, etc.

-Activitats, festes, aconseguir un poble dinàmic, viu, creatiu.
Tot i més, ha estat l'esforç de la nostra gent a l'ajuntament.

Una llista llarga de realitats, on cada projecte, és complicat i ambiciós, i en molta
càrrega de responsabilitats
cal agrair, doncs, a tots els que han lluitat, amb voluntat i pocs recursos, per una
Pobla digna i actualitzada
sempre ja un millor, però el punt de partida, era molt pobre i les dificultats... totes!

La Pobla avui és tranquil·la, creativa, lloc d'esbarjo per als nens, viva i saludable
per a tots.

Visca la Pobla i la seva gent.

Jaume Cases
(14/08/2024

Ahir…abans-d’ahir

Capítol 3

Les olors

És per tots conegut... que abans-d'ahir, les olors desagradables eren constants,els tenien assimilats ( per força) havien d'amagar-los, disfressar-los i ignorar-los.

"Les neveres" de llavors eren:
Les fresquetes (llocs que de manera natural, emanaven humitats i frescor)
Els cellers (quartets interiors a planta baixa o soterrani, on es mantenien
temperatures constants, tant a l'hivern com a l'estiu)

Així era el rebost, del dia a dia.
Les verdures i carns fresques; per aguantar més de tres dies, havien d'elaborar-se
en conserves, tupina d'oli, assecar-ho amb pebre i sal... enginyar la manera de
conservar-ho.

Així i tot, sovintegen els cops que no ho controlaven i havien de consumir-ho per
no llençar- ho.

Són temps de supervivència, no es podia malmetre res; per aprofitar al màxim, es
condimentava i macerava amb herbes i espècies, amagant el gust i disfressant
l'olor.

AHIR.... dècada dels seixanta, a la meva infantesa, les olors eren molt importants.
Cada poble, tenia la seva olor; segons els cultius i els tipus d'animals.

En l'àmbit de poble, cada casa tenia la seva olor; els carrers, les entrades i els
baixos de les cases, eren de terra.

Pràcticament, cada dia, les dones feien cua a les fonts del poble; escartxinaven i
escombraven el seu tros de carrer i la seva entrada, es respirava olor de terra
mullada, sensació de frescor agradable.

Les botigues feien bones olors, segons et movies:

De caramels i xiclets,de pernil salat, de fruites i verdures, de desinfectants, d'estanc de tabac, de pa acabat de fer.

A la barberia..., de " Floid"
Al bar, de patates fregides, d'olives farcides,... també de tabac.

La cooperativa,(segons l'época) Primavera.... adobs, (guano).

Estiu... sega i batre.
Tardor... verema, vi.
Hivern.... olives, oli.
A l'hivern, temps de matança del porc,
moltes cases criaven un o dos porcs.

El mes de febrer, era una festa per a molts (particularment per a mi desagradable).
En Josep ( Moya), era el "matarife" i cada dia, perpetrava la matança a una casa
diferent; durant 30 O 40 dies, pels carrers corria la sang, el poble s'impregnava de "
ferum" de mondongo.

Durant l'any, em molestava també, quan mataven una gallina o pollastre i després
de desplomar-lo, el socarrimaven, impregnant tota la casa.

La cuina del xup-xup, de cassoles, estofats, rebosteria, era reconfortant.
L'olor de les orelletes, abans de la festa major, era preludi engrescador d'esdeveniments de tota mena.

Durant l'any, les olors, es barrejaven en sensacions, segons els moments i els
canvis de temps, també desprenien emocions.

Opinió molt personal; les olors d'ahir, varen marcar una època o un temps passat.
Avui tenim cultura l'olfacte, de gust, de vista, d'oïda,... és un altre moment.

Tenir perceptius els cinc sentits corporals, és i era mostra de bona salut, però cal
diferènciar:

-Abans-d'ahir... Supervivència!!!
-Ahir i avui... Luxe!

Tenim la sort, d'estar, en el nostre petit (gran) país, on podem triar i delectar-nos
amb:

Àpats.... gust.
Fragàncies... olors.
Llibres i espectacles.... vista.
Sensacions corporals... tacte.
Musicals.... oïda.

Depèn de nosaltres, saber valorar i gaudir-ne.

Jaume Cases
(14/09/2024)