DANA

Dia 30 d’octubre, tot el matí escoltant la ràdio i la tele i seguint unes xerrades sobre sequera i biodiversitat, ves quina contradicció. Dos problemes tant diferents (sequera i inundacions) que tenen molts punts en comú que ara no analitzarem. Allau d’informacions de tota mena i preguntes recurrents. Què ha passat? Qui en té la responsabilitat? De veritat que no s’hi podia fer res?.

Primer posarem alguns punts sobre la taula que cal aclarir.

- Ha estat una situació excepcional que no s’havia vist mai. Fals. Hi hagut en un segle 4 episodis de més pluja. No és tan excepcional i a més ja s’havia previst.

- No hi havia res a fer, l’orografia i les característiques d’aquesta DANA eren tant fortes que era impossible saber el que passaria. També es fals, les altres DANA també s’havien desenvolupat en el mateix territori. Els efectes de la DANA, morts inclosos, no es poden atribuir a la fatalitat i la excepcionalitat, el problema som nosaltres que ens hem pensat que podríem dominar la naturalesa.

- Els rius estan bruts i per això hi ha hagut tants problemes. Fals també. Als rius s’hi desenvolupa vegetació en funció dels canvis ambientals que s’hi succeeixen. I els arbres hi són normals. Altra cosa són els cotxes, contenidors i altres objectes que estan dins dels rius i sobretot als barrancs i que no hi haurien de ser.

- Quan cau un pont la culpa és del riu i la brossa que arrossega. Mentida també. El problema no és del riu i el que arrossega, sinó dels ponts com estan fets: quan es dissenya un pont es fa en funció d’un cabal líquid, però, en una gran crescuda, el problema no és només la quantitat d’aigua sinó els sòlids que arrossega, que s’acumulen en els ponts perquè no estan ben dissenyats o perquè els arcs són massa petits. Abans de voler controlar el riu, potser que mirem si els ponts i altres obstacles són realment adequats per un riu amb molt de cabal sòlid (que no depèn de si el riu està net o no en les grans avingudes).

- La culpa és de la planificació territorial. Doncs si, i molt. El problema principal de les inundacions i el perquè en aquesta DANA la situació ha estat dramàtica, la te la planificació territorial que es fa en temps que no plou, i que permet construir de tot en zones inundables, perquè és molt poc probable que es produeixi l’avinguda dels 500 anys o de 100 anys. Però això és una tendència estadística i una avinguda pot repetir-se al cap de pocs anys i amb el canvi climàtic els cabals i les zones inundables augmentaran.

- Controlem el rius, fem canalitzacions. Error. Les canalitzacions generen canvis en l’ocupació, ja que es fan carreteres a la vora, o es tapen forats de pont o es fan carreteres per sota els ponts, especialment en barrancs. Poc a poc es va aprimant el riu i en alguns trams de pobles i ciutats hi ha rius que no poden acollir una avinguda dels 25 anys d’aigua. I si hi ha sediments o roques, encara pitjor. Les canalitzacions no són la solució. Canalitzar rius és una solució per avui error pel demà.

- L’efecte remuntada és molt perillós. Doncs si. L’efecte remuntada és quan un riu o barranc que baixa ple no pot entrar en un altre riu que també baixa ple. Les aigües, en no poder sortir, remunten el riu i augmenten els desbordaments, especialment si el barranc està canalitzat.

- Les DANA no tenen efecte al mar. Error. Les DANA porten corrents més fortes i més onatges cap a terra; les DANA de llevant són les responsables de les erosions de les nostres platges i del fet que es trenqui la barra del trabucador. Aquesta barra esta condemnada si no es remouen els sediments dels embassaments.

Davant de les inundacions la reacció sol ser què podem fer per poder controlar les properes avingudes. Algunes solucions que s’apliquen desprès d’una DANA són l’arrel dels problemes que apareixeran anys més tard.

- Embassaments. La construcció d’embassaments dona una sensació de seguretat perquè permeten controlar les petites o mitjanes inundacions, però poden tenir efectes contraproduents per a les grans inundacions, funció del nivell de l’embassament en el moment de la DANA. L’embassament, si cedeix o ha de deixar molta aigua, provoca més estralls, perquè durant anys, com que ja hi havia l’embassament, ens hem cregut que ja no calia tenir por del riu.

- Canalitzacions. La canalització del riu amb murs de formigó també sol ser una solució que dona seguretat. Però pot ser un problema. La canalització del riu, que normalment suposa fer-lo més estret, fa que l’aigua s’acceleri en la zona canalitzada i augmenti la seva capacitat d’erosió. Les pedres i troncs que arrossega, reboten a les parets i poden arribar a fer cedir els murs (ha passat a la Vall d’Aran) i provocar una major inundació aigües avall, doncs quan surt de la canalització, encara va més ràpida i té una gran capacitat erosiva.

- Davant del problema que tenim amb l’erosió de platges (o el problema del Trabucador) s’ha reaccionat movent sorra amunt i avall i refent carreteres o passeigs vora mar. Tot això és solució per avui però no pel demà, que amb el canvi climàtic ens porta a una Catalunya amb menys platges i un Delta de l’Ebre en retrocés.

- Probablement es voldran solucionar els problemes de la present DANA amb més infraestructures i més canalitzacions. I això serà un gran error. Calen altres solucions.

No hi podem fer res?. Si. Cal emmirallar-se en la naturalesa i aplicar solucions basades en el coneixement dels sistemes naturals, que, per sort, al país hi ha molta gent que en sap molt i que alguna administració ja ha començat a aplicar.

- Què fer amb el problema dels rius que es desborden?. Doncs eixamplar les lleres i, si convé, derruir edificis o infraestructures (o millorar-les). Aquestes solucions solen ser més barates que posar formigó. El que cal fer és explicar-ho bé i donar solucions als afectats .

- I pels ponts i les infraestructures als rius?. Pensar que el riu no és només aigua sinó sediments, rocs i arbres. I dissenyar-les per aquestes circumstàncies.

- I per les platges?. El que ja s’està fent, fer retrocedir les infraestructures i construccions i crear camps de dunes que siguin capaces de suportar el creixement del nivell del mar i les tempestes amb grans onades.

- I el Trabucador?. El més barat és que els sediments de Riba-roja i Mequinensa baixin pel riu cap a mar. Això tan sols requereix que la CHE deixi fer a l’administració catalana, que ja té un pla per fer-ho.

- Millor prevenció i coordinació. El pla Inuncat és un bon exemple i tenim exemples a casa nostra de com fer les coses bé. Si aneu a Terrassa, per exemple, podreu aprendre quins són els efectes de les canalitzacions i com es preparen pel futur. A Santa Coloma de Gramenet saben què és el que han de fer quan plou a la capçalera de la conca, perquè hi ha tot un sistema que recull dades i tot un programa de com i qui ha d’actuar en cada moment.

Conclusió: Reflexionem i no repetim errors, no ens deixem emportar per la por i desprès comencem a refer les infraestructures danyades tal com estaven, o a reforçar-les. Tenim un gran coneixement al país, a les nostres universitats. Tenim tècnics molt bons a les administracions. Que no ens venguin les solucions de sempre, basades en formigó. Les solucions basades en la naturalesa són les millors i sabem com fer-les.

Sant Just Desvern, 30 d’octubre de 2024